Delicte de blanqueig de capitals
Introducció – Què és el delicte de blanqueig de capitals?
El delicte de blanqueig de capitals, conegut també popularment com a rentada de diners, és un delicte contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic que consisteix a realitzar unes certes actuacions amb l’objectiu d’incorporar al trànsit econòmic legal determinats béns que procedeixen d’accions il·legals. Es tracta de fer que els diners obtinguts d’activitats il·lícites sembli obtingut de fonts “netes”. D’aquesta manera, s’aconsegueix donar una aparença de legalitat a un ben obtingut il·legalment, permetent l’ús i gaudi d’aquest.
Els passos perquè els diners sembli legítim inclouen:
- Dividir grans sumes de diners en quantitats més petites.
- Realitzar transferències de diners a través de bancs o sistemes bancaris clandestins.
- Ocultar la propietat d’aquests fons.
- Invertir aquests fons en negocis o propietats.
Explicació dels mètodes del delicte de blanqueig de capitals
Hi ha moltes maneres de blanquejar diners, però els blanquejadors de diners utilitzaran el mètode que resulti més rendible. Els blanquejadors solen utilitzar una sèrie de transaccions per a disfressar el camí dels diners.
D’aquesta manera, poden moure els seus diners bruts canviant-lo per efectiu net a través d’un negoci legítim, com un casino o una botiga comercial. Aquest tipus de rentada es pot realitzar en grans quantitats o en petites quantitats amb diverses persones involucrades.
Els rentadors també poden rentar els seus diners invertint en accions, bons, béns seents i altres inversions legals.
En alguns casos, els rentadors obriran una empresa extraterritorial i dipositaran els fons il·legals en el compte d’aquesta empresa en un país estranger. Els rentadors de diners no sempre necessiten obtenir guanys, ja que la fi és el d’invertir o circular els diners obtinguts de manera il·lícita.
Enjudiciaments per blanqueig de capitals a tot el món
El blanqueig de capitals és un delicte comès per moltes persones a tot el món. El procés l’executen els qui volen encobrir les fonts dels seus ingressos i aprofitar l’evasió fiscal. El rentador de diners passarà per un procés de disfressar els fons il·lícits i fer-los semblar diners legítims perquè puguin ser dipositats en comptes bancaris.
El Banc Mundial va publicar un informe en 2017 que indica que el comerç mundial costa 2 bilions de dòlars anuals a causa de la corrupció i la rentada de diners, la qual cosa equival al 2% del PIB mundial.
El cost per a institucions financeres com a bancs i signatures d’inversió es va estimar en $ 388 mil milions en 2015, o el 5% dels ingressos totals, segons una recerca de la consultora KPMG.
Diferència entre blanqueig de capitals i el delicte d’encobriment a Espanya
La diferència entre el blanqueig de capitals i un acte d’encobriment a Espanya és que el primer és quan algú renta diners bruts convertint-ho en fons nets, mentre que el segon és quan algú rep un bé o una quantitat d’efectiu provinent d’un delicte que no ha comès, però del qual coneix la seva existència, sense declarar el seu origen, a fi d’ajudar als responsables del delicte.
El tipus bàsic del delicte de blanqueig de capitals està previst en l’article 301 del Codi Penal, i se sanciona amb una pena privativa de llibertat de 6 mesos a 6 anys i una pena de multa del punt al triple del valor dels béns. Per part seva, el delicte d’encobriment, previst en l’article 298 del Codi Penal, està sancionat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.
Què és el delicte d’extorsió?
Conclusió: com combatre el problema del blanqueig de capitals
El blanqueig de capitals és el procés de transformació de diners obtinguts il·legalment en diners legals. Els ingressos es blanquegen en passar a través d’una complexa xarxa de transferències, empreses i bancs. Això dificulta la identificació de la font original dels diners.
El procés de rentada de diners consta de quatre fases: col·locació, estratificació, integració i cobertura.
La col·locació és quan els fons es confien a algú que té una aparença de legitimitat. L’estratificació implica col·locar fons en diversos comptes perquè sigui més difícil rastrejar-les fins a la seva font original. La integració és quan les fonts il·legals es disfressen com a fonts legítimes obrint nous negocis o comptes bancaris amb noms falsos o usant transaccions de testaferros on individus corruptes usen els seus propis actius com a garantia per a préstecs d’institucions financeres que no tenen la intenció de reemborsar, o transfereixen grans quantitats d’efectiu.
Necessita un advocat penalista a Barcelona?
Contacti amb Joan Castelló Advocats Penalistes
Màxima confidència i comunicació amb els nostres clients
