Falsificación de dinero

Els delictes de Falsificació de Moneda i falsedat documental

Què és el delicte de falsificació de moneda?

El delicte de falsificació de moneda es refereix a la fabricació o alteració de monedes o bitllets amb la intenció d’aconseguir diners il·legals per utilitzar-los en transaccions comercials, fent-los passar per legítim, enganyant els qui els reben.

La falsificació de moneda és un frau i és considerada un atemptat contra l’estabilitat del sistema monetari. Certament aquest tipus de frau pot fer malbé la confiança en la moneda i el sistema financer en general. Les autoritats monetàries i les forces de seguretat treballen juntes per identificar i aturar aquells que cometen aquest tipus de delicte.

La falsificació de moneda i d’efectes timbrats és un delicte greu que apareix penat als articles 386 a 389 del Codi Penal.

Falsificació de moneda

L’article 386 del CP sanciona la falsificació de moneda i els efectes timbrats amb penes de 8 a 12 anys de presó i multa de fins a 10 vegades el valor aparent de la moneda falsificada. Les conductes delictives són:

  1. Alterar la moneda o fabricar moneda falsa.
  2. Exportar moneda falsa o alterada o importar Espanya o qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea.
  3. Transportar, expendre o distribuir moneda falsa o alterada amb coneixement de la falsedat.

Falsificació de moneda: diferents tipus de moneda falsa que podeu trobar i com reconèixer-los

Hi ha diversos tipus de bitllets falsos, aquí n’hi ha alguns dels més comuns i com reconèixer-los:

  1. Impressió borrosa: els bitllets falsificats sovint tenen una impressió borrosa o de baixa qualitat.
  2. Textura: els bitllets veritables tenen una textura diferent i diferents elements de seguretat, com ara un fil o una banda que canvia de color.
  3. Grandària i pes: els bitllets falsos solen tenir una mida o pes incorrecte en comparació dels bitllets veritables.
  4. Color: els bitllets falsos poden tenir un color diferent o no uniforme en comparació dels bitllets veritables.
  5. Números de sèrie: els números de sèrie poden ser repetitius o no correspondre amb el format correcte dels bitllets falsos.

En matèria de falsificació de moneda hem de tenir present que la qualitat dels bitllets falsos va millorant amb el temps, ja que es van perfeccionant la tècnica, per la qual cosa és important mantenir-se informat sobre els darrers avisos i recomanacions del Banc Central.

La millor manera de protegir-se contra la falsificació de moneda és examinar amb cura els bitllets abans d’acceptar-los i reportar qualsevol sospita a les autoritats competents.

Delicte de fals testimoni

Què fa que els diners o una moneda es tornin falsificats o falsos?

El nombre de bitllets falsos en euros detectats a Espanya el 2021 va ser de 56.389 unitats, cosa que suposa 17 bitllets falsos per cada milió de bitllets legítims en euros en circulació. Aquesta xifra representa un 5,7% menys que l’any anterior i confirma la tendència descendent enregistrada des de 2015 -amb l’única excepció de l’any 2019-, segons les dades publicades avui per primera vegada pel Banco de España a la seva pàgina web. L’estadística mostra com el nombre de bitllets falsos en euros detectats a Espanya se n’ha anat reduint progressivament des dels 88.200 computats el 2015 fins als 56.389 computats en 2021, seguint la tendència del que ha passat fora de les nostres fronteres, d’acord amb les dades recopilades pel Banc Central Europeu

Nota de prensa del Banco de España. (El subrayado en nuestro).
Falsificació de moneda

Hi ha diverses raons per les quals un bitllet o moneda pot ser falsificat, incloent:

  1. Duplicació: les persones poden copiar o duplicar bitllets o monedes per enganyar altres persones, creant i usant còpies il·legals de monedes o bitllets amb l’objectiu d’obtenir diners de manera enganyosa. Es pot fer mitjançant la utilització de maquinàries o tècniques de fabricació d’alta qualitat per crear monedes que s’assemblin al màxim a les originals, i que es puguin utilitzar en transaccions comercials.
  2. Desgast o dany: els bitllets o monedes que estan desgastats o danyats poden ser difícils de llegir o reconèixer, cosa que pot portar a la falsificació accidental.
  3. Problemes de fabricació: els errors de fabricació o els problemes amb el procés d’impressió poden portar a crear bitllets o monedes falsos.

Què és el delicte de falsedat documental?

El delicte de falsedat documental es comet quan l’autor altera, simula, modifica o falsifica un document o una part del mateix i també quan presenta un document fals a tercers sabent la seva falsedat, per exemple, en un judici.

Es considera falsedat documental tant la creació d‟un document nou que no s‟ajusti a la realitat, per exemple, un contracte inexistent, com així mateix l‟adulteració dels elements essencials d‟un document real, per exemple, estampar falsament la signatura d‟una persona que consta en un document veritable sense el vostre coneixement o consentiment.

La falsificació de documents és un delicte greu que està castigat al Codi Penal amb penes de presó i multa, i, a més, amb penes d’inhabilitació quan l’autor és un funcionari, autoritat pública o facultatiu.

És un delicte regulat als articles 390 a 399 del Codi Penal, dins del Capítol II “De les falsedats documentals” del Títol XVIII.

Falsificació de diners

El bé jurídic protegit és la seguretat del trànsit jurídic, la fe pública i la confiança dels ciutadans i institucions en els documents com a mitjans de prova.

Hi ha quatre tipus de falsificació documental en funció del tipus de document falsificat:

  1. Falsificació de documents públics, oficials i mercantils i dels despatxos transmesos per serveis de telecomunicació.

L’article 390 del Codi penal regula aquest tipus de falsificació comesa per part de funcionaris i autoritats públiques.

Delicte de blanqueig de capitals
Falsificació documental

L’article 391 CP preveu la comissió del delicte esmentat per imprudència greu.

L’article 392 CP castiga aquesta conducta quan la comet un particular. En el cas dels particulars, està exclosa la falsedat ideològica per faltar a la veritat en la narració dels fets.

  1. Falsificació de documents privats. El subjecte actiu serà sempre un particular. Està regulat a l’article 395 del Codi Penal.
  2. Falsificació de certificats. Aquest delicte pot ser comès per particulars, autoritats, funcionaris públics i facultatius. L’article 397 CP pena els facultatius que lliuraren certificats falsos, l’article 398 CP a l’autoritat o funcionari públic que emetés certificació falsa amb escassa transcendència en el tràfic jurídic i l’art. 399 CP castiga els particulars que falsifiquin una certificació de les designades als articles anteriors.
  3. Falsificació de targetes de crèdit i dèbit, xecs de viatge i altres instruments de pagament diferents de l’efectiu. L’article 399 bis castiga els qui alterin, copiïn, reprodueixin, falsifiquin, trafiquin i usin targetes de crèdit o dèbit, o xecs de viatge sabent la seva falsedat. La pena s’imposaran en la meitat superior quan la falsificació afecti un grup de persones o quan es cometi per una organització criminal que es dediqui a aquest tipus dactivitats.

També es castiga qui presenta en judici un document fals sabent la seva falsedat (articles 393 i 396 CP).

En un procediment penal és imprescindible practicar una prova pericial cal·ligràfica per demostrar la falsedat de la lletra o la signatura l’autenticitat de la qual es posa en dubte, i acreditar, si escau, qui ha estat l’autor de la falsificació . Per això, el paper d’un pèrit cal·ligràfic és essencial.

Aquest professional és l’encarregat de confrontar els documents dubtats amb els indubtats i analitzar les possibles alteracions, modificacions i falsificacions del document mitjançant tècniques i procediments científics.