Delicte de fals testimoni
En el cas que un testimoni en declarar en una causa judicial no digui la veritat a consciència, pot cometre el delicte de fals testimoni, previst en l’article 458 del Codi Penal, sancionat amb les penes de presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 3 a 6 mesos.
L’individu que declara com a testimoni pot corroborar realitats concretes sobre les quals té informació individual, per haver-les vist o oïda. La prova testifical pot ser definitiva per a acreditar els fets que són objecte de debat en un procediment judicial, i sens dubte és un mitjà de prova fonamental sobre el qual el jutjador pot basar la seva convicció respecte de la veracitat dels fets objecte d’una resolució judicial. Per això és essencial que per a resoldre correctament el fons de la qüestió els testimonis diguin la veritat en tot allò sobre què els preguntin, perquè un testimoni fals pot comportar que un jutge o tribunal prengui una decisió injusta sobre un cas.
En aquest delicte de fals testimoniatge el bé jurídic que es protegeix és el correcte funcionament de l’Administració de Justícia.
Però òbviament faltar a la veritat no sempre és constitutiu del delicte de fals testimoniatge, perquè és possible que un testimoni no recordi bé les realitats o situacions sobre les quals declara, per haver passat molt de temps des dels fets, per exemple, o que pugui estar confós involuntàriament. Tampoc una declaració incoherent serà delictiva per si mateixa. La conducta típica que integra el delicte de fals testimoniatge consisteix en el fet que el testimoni menteixi intencionadament sobre un extrem rellevant amb l’ànim d’enganyar el jutge.
Tingui’s en compte que els qui declaren en un procediment penal en condició d’investigats o acusats no poden cometre el delicte de fals testimoniatge en tenir el dret a no declarar contra ells mateixos i a no confessar-se culpables, a donar la versió que més els convingui, fins i tot faltant a la veritat, en virtut del dret de defensa previst en l’article 24 de la Constitució Espanyola.
Delicte de fals testimoni: les seves penes en la legislació espanyola i les condicions necessàries per a la seva aplicació
El fals testimoniatge es defineix com l’acte de dir una mentida sobre algun fet rellevant en prestar declaració en un procediment judicial.
Són dos les condicions necessàries per a incórrer en el delicte de fals testimoni: en primer lloc, que el testimoni tingui coneixement que està declarant judicialment i, en segon lloc, que es pronunciï sobre fets que no són certs de manera conscient i voluntària.
La conducta típica s’explica en l’article 458 del Codi Penal:
1. El testimoni que faltés a la veritat en el seu testimoniatge en causa judicial, serà castigat amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa de tres a sis mesos.
2. Si el fals testimoniatge es donés contra el reu en causa criminal per delicte, les penes seran de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. Si a conseqüència del testimoniatge hagués recaigut sentència condemnatòria, s’imposaran les penes superiors en grau.
3. Les mateixes penes s’imposaran si el fals testimoniatge tingués lloc davant Tribunals Internacionals que, en virtut de Tractats degudament ratificats conforme a la Constitució Espanyola, exerceixin competències derivades d’ella, o es realitzés a Espanya en declarar en virtut de comissió rogatòria remesa per un Tribunal estranger.
Delicte de fals testimoniatge: Article 458 del Codi Penal
Les penes establertes per al delicte de fals testimoniatge podran agreujar-se en els següents suposats:
Article 459 del Codi Penal:
Les penes dels articles precedents s’imposaran en la seva meitat superior als perits o intèrprets que faltessin a la veritat maliciosament en el seu dictamen o traducció, els quals seran, a més, castigats amb la pena d’inhabilitació especial per a professió o ofici, ocupació o càrrec públic, per temps de sis a dotze anys.
Delicte de fals testimoni: Article 459 del Codi Penal
Article 460 del Codi Penal:
Quan el testimoni, perit o intèrpret, sense faltar substancialment a la veritat, l’alterés amb reticències, inexactituds o silenciant fets o dades rellevants que li anessin coneguts, serà castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i, en el seu cas, de suspensió d’ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de sis mesos a tres anys.
Delicte de Fals testimoni: Articulo 460 del Codi Penal
Article 461 del Codi Penal:
1. El que presentés a gratcient testimonis falsos o perits o intèrprets mentiders, serà castigat amb les mateixes penes que per a ells s’estableixen en els articles anteriors.
2. Si el responsable d’aquest delicte fos advocat, procurador, graduat social o representant del Ministeri Fiscal, en actuació professional o exercici de la seva funció, s’imposarà en cada cas la pena en la seva meitat superior i la d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, per temps de dos a quatre anys.
Delicte de Fals testimoni: Articulo 461 del Codi Penal
Delicte de fals testimoni: Possibilitat de quedar exempt després d’haver mentit en causa judicial
Ara bé, el testimoni o perit que hagi mentit judicialment pot quedar exempt puix que l’article 462 del Codi Penal estableix que “quedarà exempt de pena el que, havent prestat un fals testimoni en causa criminal, es retracti dins del termini i en la forma escaient, manifestant la veritat perquè faci efecte abans que es dicti sentència en el procés de què es tracti”.
Necessita un advocat penalista a Barcelona? Contacti amb Joan Castelló Advocats Penalistes
Màxima confidència i comunicació amb els nostres clients
