Delicte de calúmnia
El delicte de calúmnia i el d’injúries tenen en comú la finalitat de perseguir i castigar els atacs contra l’honor de les persones.
Cal destacar que el que ha d’entendre’s per honor ha estat i continua sent motiu de controvèrsia per als tractadistes del dret i la interpretació d’aquest concepte per als Tribunals de Justícia. No obstant això, i sense pretendre constituir una mera aproximació, ve entenent-se en la jurisprudència com l’estima que de la seva personalitat i dignitat tenen cadascú de la seva persona i el dret al seu reconeixement social.
Delicte de calúmnia i delicte d’injúria: algunes diferències
La injúria és tota expressió que lesiona la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació, que per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, siguin tingudes en el concepte públic per greus. En aquest sentit és necessari afegir que la imputació de fets no es consideren greus, excepte quan s’hagin dut a terme amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat.
Mentre que la calúmnia és la imputació d’un delicte amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat.
Tant el delicte de calúmnia com el d’injúria tenen altres dos particulars en comú: que només són perseguibles a instàncies de part (és a dir, de l’ofès) i que únicament poden ser perseguides dins de l’any següent a ser proferides de paraula, verbal o escrita, o de qualsevol altra manera.
La penalitat difereix si són efectuades amb publicitat o sense ella, tractant-se de pena privatives de llibertat de caràcter menys greu o multes.
L’acusat d’injúries quedarà exempt de responsabilitat provant la veritat de les imputacions quan aquestes es dirigeixin contra funcionaris públics sobre fets concernents a l’exercici dels seus càrrecs o referits a la comissió de faltes penals o d’infraccions administratives.
És important afegir que en aquests supòsits l’important pot ser la indemnització de danys i perjudicis que puguin assenyalar els Tribunals, perquè dependrà de molts factors (pèrdua del lloc de treball, d’un contracte, etc) que la casuística no esgota. Però els danys i els perjudicis hauran d’acreditar-se igual que el propi delicte, seguint el criteri de danys emergents i lucre cessant.
Articles relacionats en sobre el delicte de Calúmnia i Injúria:
– Declaració Universal dels Drets de l’Home de 1948 (article 12)
– Delictes contra l’honor en el Codi Penal: https://www.boe.es/buscar/act.php?aneu=BOE-A-1995-25444&p=20190302&tn=1#txi
– Article 205 del Codi Penal: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=boe-a-1995-25444&p=20190302&tn=1#a205
– Article 207 del Codi Penal (sobre la injúria): https://www.boe.es/buscar/act.php?id=boe-a-1995-25444&p=20190302&tn=1#cii-9
Els professionals i altres persones que integren o col·laboren amb el despatx Joan Castelló Advocats Penalistes consideren que la contractació dels seus serveis exigeix la plena dedicació que cada cas requereix i l’atenció al client que personalment espera i ha de rebre.
