Dret Penitenciari
Què és el dret penitenciari?
El dret penitenciari és l’ordenament de normes que controla l’execució de les penes privatives de la llibertat, l’objectiu de la qual és la reinserció social de les persones que han de complir una pena de presó dins d’un centre penitenciari, a fi que en sortir de presó puguin inserir-se en la societat i portar una vida dins de la legalitat sense tornar a delinquir. Per a això es fomenta l’educació i el treball dins de les presons, així com l’assistència a programes específics en funció de la naturalesa del delicte (per exemple, sobre la llibertat sexual, sobre violència de gènere, etc.)
Jutjats de vigilància
Són els jutjats de vigilància penitenciària els jutjats especialitzats que tramiten els expedients penitenciaris dels reclusos, i decideixen la concessió o no de permisos de sortida, el grau penitenciari en el qual ha d’estar classificat el penat (primer, segon o tercer grau), la possibilitat de sortir a treballar fora del centre penitenciari, la llibertat condicional, etc.
El marc correctiu espanyol està enfocat en la reeducació i reinserció social de les persones condemnades per la comissió de delictes, i la llei penitenciària és el sistema legal que avança i garanteix la coherència amb les mesures que persegueixen aquests objectius. És, d’aquesta manera, l’ordenament de normes que orienten la relació legítima que sorgeix entre l’Estat i els condemnats per delictes.
Marc espanyol respecte del dret penitenciari
L’avanç del dret penitenciari es va aguditzar durant el segle XIX, quan les penes privatives de llibertat van adquirir pertinència i es va començar a notar la necessitat de controlar la forma en què s’executaven aquestes mesures correccionals.
Segons els juristes, el dret penitenciari forma part del dret penal o del dret processal penal, ja que comença a actuar quan finalitza un procés i l’Estat necessita garantir que el condemnat compleixi amb la pena privativa de llibertat.
Actualitat en el dret penitenciari
L’actual dret penitenciari troba el seu aval en la Constitució i en la pròpia construcció del dret penal, centrat en la reinserció social dels penats amb posterioritat a l’execució del càstig que els hagi imposat el jutge o tribunal per les infraccions comeses.
La Constitució de 1978 ho postula de la següent manera:
Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment
art. 25 de la Constitució Espanyola
Primerament, com un dret principal, es basa en el fet que ningú pot estar exposat a turments, disciplina o tracte inhumà, prohibint explícitament la pena capital.
Primerament, com un dret principal, es basa en el fet que ningú pot estar exposat a turments, disciplina o tracte inhumà, prohibint explícitament la pena capital.
Què fa el mandat de la Constitució?
El que fa aquest mandat de la Constitució és establir una estructura legal amb la qual l’Estat, responsable dels presos, ha de prosseguir. Per a això, s’ha d’assegurar que les persones que estan duent a terme una pena privativa de llibertat tinguin accés a ajuda legal, a escolarització, a la formació professional, al benestar i tot allò que sigui encaminat a garantir que, puguin reintegrar-se a la societat i no prossegueixin delinquint.
La validesa d’aquests drets en l’execució d’una sanció en la presó ha d’estar sustentada mitjançant decisió judicial, tal com s’expressa en la Llei General Penitenciària.
Quin és l’abast de l’ús de la llei penitenciària?
En observar el marc penitenciari espanyol podem considerar tres àrees fonamentals:
- El dret penal: és el codi que defineix els delictes i les seves penes.
- El dret processal penal: que regula les vies per a processar a les persones per la infracció de les lleis penals.
- El dret penitenciari: que es compon de l’ordenació de decisions que dirigeixen l’execució de les penes privatives de la llibertat.
Conclusió
El dret penitenciari resoldrà qüestions del sistema penitenciari que incideixen en els condemnats, com a permisos de sortida, el grau de tractament, la possibilitat de sortir a treballar fora de presó, la llibertat condicional, etc. Així com altres aspectes que afecten altres drets de tot ciutadà: la salut, els drets civils i laborals (que no han estat anul·lats per la sentència penal), i els tipus i l’estructura de les institucions penals així com les mesures que han d’impulsar i respectar per a donar compliment a la seva fi primordial: la reeducació i reinserció social.
Necessita un advocat penalista a Barcelona? Contacti amb Joan Castelló Advocats Penalistes
Màxima confidència i comunicació amb els nostres clients