Delicte lleu de lesions
El Delicte lleu de lesions
El delicte lleu de lesions està regulat en els articles 147.2 i 147.3 del Codi Penal espanyol i es refereix a aquelles agressions o danys físics causats a una persona que no revesteixen una gravetat significativa. Aquest tipus de delicte inclou ferides o contusions que no posen en perill la vida de la víctima ni deixen seqüeles permanents, encara que sí que poden causar dolor o malestar temporal.
La clau de les lesions lleus rau en la intensitat del dany: són lesions que no requereixen un tractament mèdic ni una intervenció quirúrgica i, per tant, no suposen un perjudici greu per a la salut, però que encara així constitueixen una agressió penalment rellevant.
1. Qui, per qualsevol mitjà o procediment, causi a un altre una lesió que menyscabi la seva integritat corporal o la seva salut física o mental, serà castigat, com a autor del delicte de lesions, amb la pena de presó de tres mesos a tres anys o multa de sis a dotze mesos, sempre que la lesió requereixi objectivament, per a la seva curació, a més d’una primera assistència facultativa, un tractament mèdic o quirúrgic. La simple vigilància o seguiment facultatiu de l’evolució de la lesió no es considerarà tractament mèdic. 2. Qui, per qualsevol mitjà o procediment, causi a un altre una lesió no inclosa en l’apartat anterior, serà castigat amb la pena de multa d’un a tres mesos. 3. Qui colpegi o maltracti un altre sense causar-li una lesió, serà castigat amb la pena de multa d’un a dos mesos. 4. Els delictes previstos en els dos apartats anteriors només seran perseguibles mitjançant denúncia de la persona perjudicada o del seu representant legal. article 147 CP
El delicte lleu de lesions pot abastar situacions quotidianes com empentes, esgarrapades o cops les lesions dels quals només necessiten una primera assistència facultativa. Malgrat la seva menor gravetat en comparació amb lesions més greus, les lesions lleus continuen sent objecte de sanció legal.
Aquest delicte, tot i ser menor en comparació amb altres més greus, com la violència de gènere o domèstica, té implicacions legals que no s’han de subestimar, ja que aquells acusats de lesions lleus poden enfrontar-se a penes de multa o fins i tot de presó en cas d’impagament de la multa. Així, comptar amb l’assessorament d’un advocat especialitzat en dret penal és fonamental per comprendre les repercussions legals que pot comportar.
Conseqüències penals de les Lesions Lleus
El delicte lleu de lesions està regulat en els articles 147.2 i 147.3 del Codi Penal i la pena prevista és la multa d’1 a 3 mesos, la durada concreta de la qual serà determinada en funció de les circumstàncies concurrents, com la lesió causada i l’existència o no de circumstàncies atenuants i/o agreujants.
La diferència bàsica en la pena de multa depèn de si l’agressió s’enquadra en l’article 147.2 CP (quan es produeix una lesió efectiva a la víctima) o en l’article 147.3 CP (quan no es produeix una lesió visible).
L’article 147.2 CP es refereix a aquelles lesions lleus que no precisen de tractament mèdic ni quirúrgic (i que, per tant, no s’enquadren en el delicte de lesions menys greus previst en l’article 147.1 CP), com podria ser un hematoma o una rascada als genolls o als artells, imposant la pena de multa d’1 a 3 mesos.
Per la seva banda, l’article 147.3 CP es refereix al maltractament d’obra, és a dir, quan, malgrat donar un cop o una empenta intencionada a algú, no se li causa una lesió visible. En aquests casos, la pena prevista és la multa d’1 a 2 mesos.
L’extensió concreta de la pena de multa entre 1 i 3 mesos dependrà de les circumstàncies concurrents, és a dir, si existeixen o no circumstàncies atenuants i/o agreujants. Per exemple, es podrà aplicar una atenuant de reparació del dany i reduir la pena al mínim si l’agressor lliura abans del judici l’import de la indemnització per la lesió causada a la víctima. Tanmateix, també hi ha circumstàncies que poden agreujar la pena, com l’existència d’antecedents penals, de manera que si un agressor és reincident, podrà castigar-se’l amb la pena màxima de 3 mesos de multa.
Un cop fixada la durada de la multa (entre 1 i 3 mesos), també cal concretar la quota diària per calcular l’import total que l’agressor haurà de pagar. Aquesta quota diària es determina segons la situació econòmica de l’acusat, per la qual cosa la multa pot variar considerablement en funció dels seus ingressos mensuals o la seva posició econòmica i patrimonial.
En cas que el condemnat no pagui la multa a la qual ha estat sentenciat, s’aplicarà la denominada responsabilitat personal subsidiària, cosa que significa que haurà de complir un dia de presó per cada dues quotes de multa impagades.
Així, per exemple, si a una persona se la castiga amb una pena de multa de dos mesos (60 dies) a raó d’una quota diària de 6 euros (total a pagar 360 euros), en cas que no pagui la multa, se la podrà condemnar a 30 dies de presó per poder així considerar complerta la condemna i obtenir la remissió definitiva.
El procés judicial per delicte lleu de lesions
El delicte lleu de lesions només es pot perseguir si existeix una denúncia prèvia per part de la persona perjudicada o del seu representant legal (article 147.4 CP), per la qual cosa és imprescindible interposar la denúncia corresponent perquè es pugui obrir el procediment penal i determinar si realment s’ha comès el delicte i qui n’és el responsable.
judici perquè cadascuna pugui aportar totes les proves que tingui per a l’esclariment dels fets, com poden ser testimonis, documents, informes mèdics, sense perjudici que la víctima pugui ser visitada pel metge forense per emetre l’informe corresponent, si és necessari.
Durant aquest procés, és important comptar amb l’assistència d’un advocat penalista especialitzat en delictes de lesions, ja que serà l’encarregat de guiar l’acusat o la víctima, proposant i aportant les proves que beneficiïn el seu client, ja sigui demostrant la manca d’intenció en l’acció o la menor entitat de les lesions, podent també negociar amb la part contrària per arribar a un acord beneficiós.
A més a més, no es pot passar per alt que la condemna per un delicte lleu de lesions comporta tenir antecedents penals (a diferència de l’antiga falta de lesions), per la qual cosa, si estàs acusat d’un delicte lleu de lesions, és convenient comptar amb la millor defensa lletrada per evitar una condemna o, si més no, aconseguir la pena mínima possible.
Diferències entre el delicte lleu de lesions i altres delictes de lesions més greus
El delicte lleu de lesions es distingeix del delicte menys greu de lesions (previst a l’article 147.1 CP) o dels delictes agreujats de lesions (regulats als articles 148, 149 i 150 CP) bàsicament per la intensitat i les conseqüències del dany físic o mental causat i/o per la persona que és víctima del delicte. Mentre que les lesions greus impliquen danys significatius en la salut física o mental, com fractures o lesions que requereixen una intervenció quirúrgica, o que fins i tot poden posar en perill la vida o deixar seqüeles permanents, el delicte lleu de lesions es refereix a agressions que, tot i generar dolor o malestar, no tenen un impacte greu en la integritat física de la víctima. És fonamental entendre aquestes diferències, ja que la classificació del delicte influeix directament en les penes i en l’enfocament del cas judicial.
Què és la violència domèstica
En un delicte lleu, les lesions solen ser superficials (com hematomes, contusions o petites ferides que no requereixen tractaments mèdics extensius ni suposen un risc per a la vida), però, com ja hem dit, malgrat la seva menor gravetat, les conseqüències legals poden ser importants. I no es pot passar per alt que, en algunes situacions, allò que inicialment es considera un delicte lleu pot arribar a ser requalificat com un delicte menys greu si la lesió, inicialment considerada lleu, esdevé més important a causa d’alguna complicació o d’alguna seqüela desconeguda en un inici.
Així, per exemple, si les lesions es compliquen amb el temps o si es descobreixen i es demostren danys més rellevants i/o seqüeles que no s’havien identificat en un principi, el procediment penal pot transformar-se de delicte lleu a delicte menys greu, la qual cosa comportaria, en cas de condemna, la imposició d’una pena més gran, com una multa de més import o, fins i tot, una pena de presó, en aplicació de l’article 147.1 CP.
És important destacar que la diferència entre lesions lleus i greus influeix en la manera com s’aborda la defensa legal. Mentre que en les lesions greus la defensa pot centrar-se a al·legar que va ser una acció imprudent i, per tant, no voluntària, sense ànim de lesionar, o que es va actuar en legítima defensa, en el cas de les lesions lleus, els advocats tendeixen a argumentar sobre la falta de dol, el context de l’agressió o la possibilitat d’un malentès.
També s’avalua si la víctima va contribuir d’alguna manera a l’incident, la qual cosa podria influir en la decisió del jutge sentenciador.
La seva distinció amb altres delictes de lesions té un impacte considerable en la manera com es desenvolupa el procés judicial, les possibles sancions i les estratègies de defensa. La classificació precisa del delicte pot determinar no només la gravetat de la pena, sinó també la manera com els advocats penalistes aborden el cas per garantir una defensa adequada.
